L’antiga Biblioteca de Llinars del Vallès és la memòria d’un desig compartit pel poble, nascut durant la II República Espanyola, quan l’accés a la cultura i l’educació es va convertir en una prioritat. Tot i els esforços i la implicació veïnal, el projecte no es va arribar a finalitzar, i el seu record perdura avui en la plaça que en porta el nom.

A inicis dels anys trenta, l’Ajuntament disposava d’un terreny cedit pels propietaris del Castell Nou per aixecar la Biblioteca Popular, situada a l’avinguda Mas Bagà. L’arquitecte municipal va elaborar els plànols i el Patronat Pro Biblioteca Popular va promoure una campanya de recollida de fons amb el díptic “Pel poble i estiuejants”, a més de destinar els beneficis de les Festes de Maig al projecte.

El juliol de 1932, la Generalitat va autoritzar les obres i el programa de Festa Major d’aquell any ja en destacava l’inici. L’edifici havia de tenir 12,5 metres de façana i 38 de llargada. El març de 1933, l’Ajuntament va modificar el plànol d’urbanització per donar la màxima visibilitat a l’equipament, obrint els actuals carrers Biblioteca i Sanata.

Malauradament, les dificultats pressupostàries i l’esclat de la Guerra Civil van aturar les obres, deixant només les parets aixecades. El 1944 es va intentar reactivar el projecte amb nous plànols per a la coberta, però mai es va acabar. La iniciativa va quedar definitivament descartada el 1956, amb l’obertura d’una biblioteca pública vinculada a la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros” a la plaça Damià Mateu.

Finalment, els hereus dels antics propietaris van permetre canviar la destinació del terreny. Les restes de l’edifici es van enderrocar i, el 5 de setembre de 1981, es va inaugurar la Plaça de l’Antiga Biblioteca, que encara avui preserva la memòria d’aquell projecte incomplet però significatiu.