Can Mas Bagà és una torre senyorial amb història i caràcter, símbol d’una època en què Llinars del Vallès es va convertir en refugi estiuenc per a famílies benestants. A finals del segle XIX, amb l’arribada del ferrocarril (1860) i l’auge del turisme rural, diversos “senyors” van triar el poble per construir-hi les seves segones residències, atrets per l’aire net, la natura i la calma.

Una d’aquestes famílies va ser la dels germans Lluhí Rissech. El 1897, Josep Sanfeliu —constructor local i propietari dels terrenys— va projectar-hi dues cases senzilles, que van ser adquirides el 1901 per Joaquim Lluhí. El seu germà Joan, mestre d’obres, les va transformar en una torre imponent, coneguda com a Mas Sant Jordi, amb obertures neogòtiques, golfes elevades i una representació del patró de Catalunya a la façana. La finca també incloïa la seva pròpia masoveria.

Amb els anys va passar a mans de Joan Mas Bagà i Rubió, qui li donà el nom actual. Entre 1921 i 1952, Mas Bagà va ser un destacat mecenes cultural i benefactor del poble, i en reconeixement, el 1929 l’Ajuntament va batejar amb el seu nom el tram de carretera on s’ubica la casa, i es va beneir la capella que hi havia a la finca. Durant la Guerra Civil, la torre va acollir les escoles i la biblioteca del poble. Posteriorment, als anys cinquanta, va funcionar com a residència per a ciutadans danesos.

El 1975, l’Ajuntament en va adquirir la propietat amb l’ajuda de dinou veïns que van avalar l’operació amb els seus propis béns, i a partir d’aquí, Can Mas Bagà va viure una nova etapa com a Centre Cultural i Recreatiu, seu de Ràdio Llinars i d’altres entitats. Després de les obres de rehabilitació, l’any 2007 l’edifici es va transformar en equipament municipal, tot conservant-ne l’essència arquitectònica i posant-la al servei del poble.