Faristols

Costums i tradicions de Llinars

Llinars del Vallès és un poble de tradicions vives, amb una cultura que s’ha transmès de generació en generació i que continua enriquint el calendari local any rere any. Les seves festes populars, algunes d’origen ancestral i d’altres de creació més recent, comparteixen un esperit participatiu i comunitari que omple els carrers de música, danses i convivència.

Una de les celebracions més emblemàtiques és el Ball de Gitanes, documentat per primera vegada el 1818, interromput a mitjan segle XX i recuperat el 1992 gràcies a la Colla Giola. Cada any, durant el Carnestoltes, la plaça dels Països Catalans es converteix en l’escenari d’un espectacle únic: parelles de totes les edats ballen al ritme del xotis, la jota o la catxutxa, acompanyades de comparses tradicionals com els diablots, el vell i la vella o els alabarders. Una festa que combina tradició, memòria i inclusió.

El gran moment festiu arriba amb la Festa Major de Santa Maria del Prat, al voltant del 8 de setembre. Gegants com en Rimbau i la Sibil·la, vinculats als antics barons de Corbera, i el Borni, figura de foc nascuda el 1998, encapçalen les cercaviles i correfocs, mentre la rivalitat amistosa entre blau i vermell anima els jocs populars mitjançant una competència saludable, una festa plena de color i accessible a tothom.

Al llarg de l’any, altres cites enriqueixen aquest teixit cultural: la Fira dels Torrons, creada el 1997 i celebrada durant el primer cap de setmana de desembre, reuneix més de 80 parades d’artesania i productes de proximitat, tallers infantils i espectacles familiars al Castell Nou i la plaça dels Països Catalans, oferint un Nadal amb accent local.

També són moments per compartir els aplecs a les ermites, els balls de tarda als envelats, les trobades corals o les jornades participatives on veïns i visitants celebren la cultura com a eina de cohesió. En aquest entorn natural i acollidor, Llinars manté viu el seu patrimoni immaterial, equilibrant història i comunitat, i demostrant que tradició i contemporaneïtat poden anar de la mà.